Totum revolutum

Aquests dies podem dir que vivim un totum revolutum, moments d’incertesa, de canvis. Encara arrosseguem la ressaca d’unes eleccions municipals i, no ho oblidem, autonòmiques en diferents comunitats espanyoles que han revolucionat el mapa polític. Les majories absolutes sembla que, en molts indrets, ja són cosa del passat i els pactes són ara l’instrument per governar arreu. Ens espera una legislatura complexa. Cal buscar sintonies, entendre’s amb el rival i fer concessions per garantir l’estabilitat política, però també econòmica, dels diferents municipis.

El PP, com reconeixia la seva líder catalana Alícia Sánchez-Camacho aquesta setmana passada, ha quedat “sacsejat”. Ha viscut una prova de foc i sembla que en alguns indrets, fins i tot, s’ha cremat. Perd l’alcaldia de municipis com Badalona i ha de pair el canvi de rumb que els comicis van sentenciar al País valencià i a les Illes Balears. Perquè les urnes van expressar, un cop més, que vivim en una societat diversa i plural. Els pactes i les coalicions són, ara més que mai, la fórmula per avançar en tots els sentits.

I, com no podia ser de cap altra manera, aquestes eleccions també han estat interpretades en clau nacional. Els ciutadans han decidit que, inequívocament, donen suport a un projecte independentista que podrem validar el proper 27 de setembre. Els vots municipals no han canviat el full de ruta del president Mas perquè, segons ha assegurat, convocarà les eleccions.

Alhora, noves formacions han entrat dins del joc polític, han creat noves majories i hauran de ser capaces de generar acords. Tot i així, analitzant els resultats de les eleccions, em van fer una reflexió que crec que és força encertada: no cal que ens barallem pel poder, el que necessitem és capacitat de decisió.

L’afany del govern espanyol per recentralitzar les competències municipals és un esglaó que cal superar. Amb determinació, esperit constructiu i forjant paral·lelament un nou projecte nacional.

Probablement moltes formacions hauran de moure fitxa i interpretar els resultats d’aquests comicis per afrontar l’huracà que ens espera aquesta tardor –plebiscitàries i eleccions generals espanyoles-. De fet, una formació que ha encès també l’agenda política aquests dies és, justament, Unió. Els seus militants decidiran el proper diumenge, 14 de juny, si donen suport a un procés que ha de culminar amb la independència de Catalunya o si, en canvi, firmen el divorci amb Convergència perquè no volen seguir implicats en aquest procés.

Esperem no perdre cap llençol en aquesta bugada. Necessitem ampliar els ventalls, unir sensibilitats i generar sinèrgies sinó no ens en sortirem. Pactar, pactar i pactar. Els acords són la clau de volta de tot plegat.