SOS Parlament

El nivell del Parlament català està baixant perillosament.

Tampoc anem a dir que fos un seguidor apassionat de les sessions parlamentàries, ni de bon tros, però algun resum havia vist i alguna cosa havia seguit i el to era sempre molt correcte tret d’algun dia que un parell de parlamentaris se les tenien i se’n deien algunes de més gruixudes.

 Ara tampoc és que m’hagi fet una aficionat al parlament però el miro més que abans.

He notat que el nivellet està baixant perillosament.

He notat una xuleria espanyola que no era habitual: males paraules, gestos grollers, crits, insults, rialles, sorolls i tota mena de gesticulació improcedent.

  He vist vàries vegades la cara típica del “mis cojones”, del “me he quedado con tu cara”, i del “viva Franco, arriba Ejpaña” i a més a més parlant sempre en castellà.

No sé si és que estan esperant les connexions de les televisions espanyoles o si ja han decidit de parlar sempre en castellà de tant que s’estimen Catalunya i tot allò que és català, que també és possible.

Quan parla segons qui, veus que hi ha tres o quatre tipus que riuen, fan gestos i manifesten que ells passen molt, i grollerament, del que s’està dient.

Potser els ho van ensenyar a l’escola o ho han aprés directament a casa, no et sabria dir.

No vull citar Machado, ni Unamuno, ni Valle-Inclan perquè tothom coneix  les cites, però sí.

La mediocritat, la grolleria, la fatxenderia, el macarrisme han entrat al Parlament.

Per dir-ho amb l’antropòleg:  “lo español” ha entrat al Parlament.