Sobre la Diada

Suposo que treballar de sicari d’un polític deu ser una mica dur.  Segons que hem sabut, la guàrdia urbana va portar al despatx dels Sr. Angel Ros, alcalde de Lleida, una nota amb el nombre de participants en la concentració de la diada. El nombre va sortir del despatx dividit per quatre. Tal qual, sense més.

Un sicari va haver de donar la informació a la premsa que, naturalment, com que havien estat a la manifestació i tenien les fotos, se’n fotien una mica, però mira, és la xifra oficial.

Més miserable encara va ser un regidor del PSC de la Paeria de Lleida, de nom Joan  que va dir que els assistents van ser 17.000 persones. T’ho prometo. Ho va dir.

Una mica més de gent que el dia del Lleida / Logroñès.   Cal suposar que aquest menguano  devia ser felicitat pel seu Senyor Alcalde i potser el va nomenar pilota oficial. No consta, però.

La resposta de la classe política espanyola ha estat la que calia esperar i no hem llegit més que insults i amenaces.

M’ha agradat molt la Sra. Saez de Santamaria quan ens amenaça amb tot el pes de la seva llei si volem votar.

Clar que una altra ideòloga del P.P. ja va dir que això de votar va contra la democràcia. També li hauran donat un premi.

Una altra perla ha estat la del  Sr., en funcions, Margallo, quan diu que “la independència de Catalunya és irreversible”. Ja ho sap ell què significa això?  Suposo que no. Però clar, com que està en funcions.

Nosaltres hem de fer el pas següent a les manifestacions, mobilitzacions i trobades.

Som-hi.