Categories: FIRMES>Arboló Monell

Si no fa calor la cosa és més seriosa

La tornada al col·le coincideix amb les setmanes dels bons propòsits. Amb les noves matrícules de francès, de ioga i del màster. Setembre sembla l’època de les oportunitats. El moment de la millora personal. Ens fem promeses de noves i millors dietes. Muntem horaris que es convertiran en rutines. I, en definitiva, triem com seran els mesos seriosos.

L’estiu no deixa de ser un parèntesi. Un parèntesi informal. Sembla que si la canalla no va a estudi, tenim llicència per no fer res de profit. Del juny al setembre, tres mesos d’absentisme de la vida real. Lectures, colònies i converses com més lleugeres millor.

Però comencen les pluges, baixa la temperatura per sota els vint-i-cinc i la gravetat de l’assumpte, de qualsevol, empitjora. Aquest any, el final de la llicència estival no ha estat fluid, sinó més aviat estopenc. La crisi dels refugiats sirians, les eleccions i les discussions sobre immersió lingüística ens han col·locat de pressa a lloc.

En algun moment he tingut la sensació, fins i tot, que les nostres reaccions han estat massa histèriques, pròpies d’algú a qui es desperta de sobte i no pot evitar el mal humor. Parlant de les hores de castellà a Gaspar, he detectat més arguments passionals que no pas apreciacions basades en la pedagogia, la filologia i la sociolingüística. Era previsible. Barrejar canalla i llengua polititzada és i serà explosiu.

Com sempre, també, les eleccions, crispen. Però com que a Catalunya ja fa dies que ho remenem, em fa la sensació que tots plegats hi tenim la mà trencada: les tertúlies semblen cícliques i cada cop més cívilitzades; gairebé ens resignem a l’odi intrínsec que sembla que generem en alguns individus. És a dir, hem sentit tants cops la contra, els d’una opinió i els d’una altra, que la nostra immutabilitat i capacitat de tol·lerància s’ha multiplicat.

Això és bo, diria, oi?

Però de la gent que fuig de casa seva, dels sirians desesperats que creuen fronteres, n’hem parlat amb la boca petita. Amb la boca de qui acaba d’empassar-se el darrer gelat. Ens hem passat els darrers anys posant navalles a les fronteres i ara voldrem rebre convidats nous? Hem mirat de reüll tothom que arriba del sud de la Mediterrània i ara ens ha brotat una germanor inusitada? Els refugiats polítics tenen més estatus que els que es refugien de la pobresa?

No sé si em sap gaire greu que s’acabi l’estiu. No sé si és sostenible, viure en la inòpia. Ànims i bona tornada.

Arboló Monell

Punt i coma

Compartir
Publicat per
Arboló Monell

Missatges recents

La Paeria de Balaguer i SOS Bigotis instal·len tremuges per controlar les colònies felines

Comencen a Balaguer les primeres actuacions de control i gestió de les colònies felines.  A…

3 hores fa

CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 30/04/2024

Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…

4 hores fa

L’Escola Agrària de Vallfogona de Balaguer realitza una jornada de portes obertes

L'Escola Agrària de Vallfogona de Balaguer celebra el 4 de maig una jornada de portes…

5 hores fa

“Tiquet rural”: nova subvenció per crear o agafar el traspàs de microempreses en l’àmbit rural

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha publicat la primera convocatòria del “Tiquet…

5 hores fa

Una bona sort

Hi ha una classe de gent que mai no sap res, ni què ha passat,…

5 hores fa

Arriben a Penelles els primers artistes del 9è Gargar Festival

Penelles s’omplirà d’art, d’activitats i de gent aquest cap de setmana gràcies a una nova…

8 hores fa

Aquest lloc web utilitza cookies.