Si fem cas…

Sospito que si “fem cas” no ens en sortirem.

La lluita que mantenim amb Espanya no és una lluita d’igual a igual. Espanya és més forta i està disposada a tot per tal de mantenir la seva situació de domini i explotació. Es un estat i nosaltres som una colònia.

Per això el 21 D volen fer un consell de ministres a Barcelona. Per a què? Quin interès poden tenir a fer una demostració de poder el dia de l’aniversari d’una votació que van perdre? Ens volem humiliar? Volen demostrar qui mana?

Suposo que saben que no són benvinguts, que no els volem. Això ho saben. El demòcrata Sànchez, però, ja ha decidit que es farà a Barcelona i per tal de poder-lo fer, farà venir 400 picoletos amb l’odre expressa d’atonyinar la gent que es manifesti en contra.

Es deu pensar  que fer una cosa així és propi d’un gran estadista.

El Congrés espanyol aplaudeix decididament la proposta d’atonyinar els terroristes. Segons ells, les armilles grogues franceses són manifestants, les catalanes són terroristes.

L’extrema dreta torna a demanar el 155.

Es curiós que a Euskadi amb bombes, morts, segrestos i kale borroka mai no es va demanar el 155, ni pel cap se li va passar a ningú i a Catalunya es demana per tot, per aixecar barreres de peatges i per fer concentracions al carrer, pel que sigui. Contra Catalunya tot s’hi val.

Acabo, però, recordant la Rosa Parks: “Com més obeíem més abusaven de nosaltres”

Doncs això.

Ara vindrà un C’s de Balaguer i dirà que estic fent apologia de la violència. Són tan llestos.