Sense govern

Dijous va començar el compte enrere per investir un nou president de la Generalitat de Catalunya. De moment no hi ha candidat. El President del Parlament  ja ha dit que no pot obligar ningú i per tant queda la cosa a l’aire.

Tant l’Illa com el Puigdemont necessiten uns recolzaments que no estan gens clars. L’Illa necessita els vots dels  Comuns i d’ERC,  i el Puigdemont també necessita ERC i la més que improbable abstenció del pscPSOE. Si seguim així, el 26 d’agost es dissoldrà el Parlament i es convocaran noves eleccions per a l’octubre, el dia 13 en concret.

Tots estan parlant de la necessitat d’arribar a un acord i de com el poble català necessita això i allò. Malgrat tot, no perden l’ocasió de posar en dubte, repetidament,  la capacitat dels altres.

Sort que ja estem acostumats a tot i no ens sorprendran fàcilment, àdhuc amb qualsevol giragonsa final.

D’altra banda, i és on volia arribar, tampoc no cal patir tant. Sense govern estaríem perfectament.

A Bèlgica van estar entre els anys  2010 i el 2011, 541 dies sense govern i al 2019-2020, van estar 650 dies. No es negarà que és una bona notícia. Es una demostració palmària de la poca utilitat dels governs. La gent és capaç de funcionar dins d’un marc legislatiu coherent. Els anarquistes ho hem estat demanant durant anys.

Un problema important que tindríem és que els nostres veïns no són anarquistes i que la Justícia espanyola, tot i l’acord a què han arribat, és un nyap.

Calma però, i esperem serenament la gran explosió que ens alliberarà a tots plegats. No pot tardar.

Salut i república