Seguirem obeint?

EspaÑa té una a meta determinada i és la desaparició de Catalunya com a part diferenciada de la massa uniforme que volen que sigui  l’estat espanyol.

Es una de les poques coses que hem de tenir clares. Cada dia ens van donant més proves. Galicia i Euskadi, per exemple, poden  posposar les seves eleccions, Catalunya no pot.

Madrid pot ser declarada zona catastròfica i rebre una important quantitat de diners per compensar les pèrdues, el delta de l’Ebre no. I mira que el delta de l’Ebre  és molt més important ecològicament parlant . Es igual. És català i no mereix cap ajut de l’estat espanyol. No hi ha més.

La Generalitat de Catalunya no té cap poder polític. Es una mena de gestoria que l’únic que pot fer és collar els seus ciutadans amb més i més impostos, per tal de tenir alguns diners, tot i que la major part d’aquests diners també se’ls  emporta la metròpoli.

Alguns polítics, ja ho han entès i per això fan mans i mànigues unitàries, per si al final aconsegueixen un càrrec o altre.

Els nostres segueixen entestats en el seu independentisme. Per això estan a la presó o exiliats o imputats o amenaçats per la (in)justícia espanyola. No tenim molta més alternativa.

Podem triar: o fem el despistat i acceptem ser obedients, espanyols com cal i seguim pagant monarquies, exèrcits i justícies corruptes o seguim drets i protestant com hem fet fins ara.

La primera opció és indigna però molt més còmoda. Ells tenen els diners i el poder.

Nosaltres no tenim ben bé res. Així i tot no volem obeir.