Seguim avançant

Els del govern se les estan empassant totes i  ningú no sap explicar molt bé  els motius.

L’excusa de la possible pujada de l’extrema dreta no cola molt, perquè és evident que l’extrema dreta està còmodament instal·lada, des de fa temps,  als tribunals i als llocs estratègics del poder.

Si algun dia ens endinyen l’Abascal, l’únic de nou que ens trobarem serà alguna desfilada i alguna exhibició equina com les del Curro Jiménez. La resta  seguirà com fins a la data. Crec.

Parlant d’extrema dreta ens faltava el PP fent servir el MHP Puigdemont com excusa per no desembolicar la renovació del penós  tribunal que tenen caducat.

Sembla ser que un grup de jutges estretament vinculats al PP i a l’Opus Dei s’hi oposen. Estan exhibint uns nivells de pocasolta, preocupants.

Indigna, sobretot, que li vulguin donar un aire de solemne seriositat, com si fossin alguna cosa més que comparses en un sainet de tercera fila.

Per la nostra part, constatem que la nostra classe política no està per la feina. No està per la independència.

Hi ha alguna possibilitat real de fer alguna cosa? Tampoc no està molt clar,  però la hipòtesi de trencar la baralla, hauria d’estar més present en totes les negociacions, inclosa la taula de diàleg (hahahahaha)  amb l’estat espanyol.

De moment, cap militant de cap partit independentista s’ha fet de Ciutadanos o del P.P. això és segur, però s’està començant a filtrar un desànim generalitzat.

En el resum: si els nostres no fan res per la independència, ho haurem de fer nosaltres.