Seguem cadenes

Durant anys hem estat parlant de la vergonyosa mansuetud del poble espanyol, de la seva submissió, de la seva capacitat per empassar-se qualsevol cosa que li posi davant el poder sense organitzar mai una protesta com cal.

El poble espanyol s’ha empassat la inviolabilitat d’un impresentable de l’alçada del Sr. Borbó, s’ha empassat tots els casos de corrupció del govern central, sigui del PP o del PSOE. s’ha empassat la pervivència del franquisme perfectament solidificat en l’estament judicial, militar i policial d’Espanya, com sap tothom i s’està empassant les mentides que diàriament li conten polítics, tertulians i periodistes de diversa extracció social, de dretes i d’esquerres, de premsa escrita, de ràdio i televisió. Unes mentides que fan esborronar.

Llàstima de poble espanyol incapaç de reaccionar.  Val, d’acord.

Mirem, però, a casa nostra. Què ens està passant? Fins quan serem capaços d’aguantar en silenci. Què més ens ha de passar? Què més ens han de fer?

Parlem de Pegasus i l’espionatge als independentistes.

Que el govern espanyol digui que la culpa de tot plegat la tenim nosaltres, ja ens ho podíem esperar, i que ho estudiaran, també, les mentides van per partida doble, però que els nostres polítics segueixin dient que l’important és el diàleg, els jocs olímpics i el capteniment,  ja escapa del que podíem esperar.

Serà  que ens estem posant al nivell dels espanyols?

Als segadors diu que “quan convé seguem cadenes”. Potser que anem pensant la manera de passar a la pràctica.

S’accepten suggeriments.