Resistència

Cada dia llegim proclames, crits i juraments demanant la independència de Catalunya,  denunciant la passivitat dels nostres dirigents i les agressions  de l’estat espanyol.

Seria bo, però, fer una anàlisi de la situació i obrar en conseqüència.

Construir una nació sense tenir un estat, és una feina molt difícil i molt llarga, per no dir impossible, perquè el nostre nacionalisme no pot ser constructiu, és un nacionalisme defensiu.

Catalunya no pot ampliar un aeroport, ni fer un port de primer nivell,  ni posar mig metro de via a una estació de tren, sense el permís explícit de Madrid i Madrid no deixarà mai que fem cap obra que pugui suposar la més mínima ombra a la capital de l’Impèrio espanyol.

Si convé ens espoliaran els museus posant pel mig l’Opus i algun incompetent.  El mètode és igual. Es tracta de consolidar la importància de la capital de l’imperio i les seves sucursals.

El nacionalisme català és un nacionalisme de resistència i no podem fer més. No podem ni federar-nos amb les Illes i el País Valencià. Això està expressament prohibit en la Sagrada Constitución  (article 145)

Per si hi havia algun dubte, Espanya ja ha fet una llei segons la qual, està prohibit que la comunicació entre aquestes comunitats, es faci en la seva llengua comuna. La cosa sona a segle XVII però és ben actual.

Nosaltres farem ben fet de no d’insultar-nos entre nosaltres, assumir les nostres possibilitats reals, cordar-nos les botes i plantar cara, perquè en tenim per dies. Resistència.

No tenim més opció.

Salut i república