Refugiats i desapareguts

Una de les notícies més difícils de pair ha estat que 10.000  xiquets refugiats han desaparegut a Europa. Perdona, ni morts, ni hospitalitzats, ni internats aquí o allà, no, no: desapareguts. Textualment.

Algú en deu saber alguna cosa, no? Vols dir que 10 mil xiquets, que ara ja en seran 15.000,  es poden fondre així com així?

Com que sempre hi ha gent disposada a treure profit de la misèria, ja han parlat de màfies organitzades, màfies dedicades a l’esclavisme laboral i/o sexual dels infants.

Sabem que hi ha països la religió dels quals, permet, justifica i potencia l’esclavatge, la compra i venda de persones.

Cal pensar doncs, que bona part de les xiquetes acabaran en qualsevol harem o com a minyones perpètues de cases més o menys benestants i els xiquets acabaran la majoria de paleta en la construcció de grans hotels i residències per milionaris i uns altres com a mà d’obra baratíssima en pous de petroli i indústries derivades. Se sap que els esclaus no tenen cap mena de sou ni seguretat social ni res, i que si moren tampoc no els reclamarà ningú.

Això ho sap tothom que anirà així, per més que vulguin fer el despistat i algunes ONGs facin de tot per trobar-los i alliberar-los.

Les màfies funcionen tan efectivament, perquè hi ha  polítics, cases reials i gent molt poderosa i molt important que en treu benefici.

Si a més a més tenen les benediccions de la tradició i de Déu Pare en persona, ja no cal parlar-ne més. Els nens estan i estaran desapareguts.

Vergonya, cavallers.