Votar o no votar

Cada vegada que s’atansen unes eleccions apareixen uns individus dedicats al tema de la llista única. Surten a cada votació. Tenen una mena d’obsessió. Diu que són de l’antiga CiU. També és possible.

Hi ha una altra colla o munió més perillosa que és la dels que diuen que a les votacions espanyoles no ens cal votar, que no se’ns ha perdut res, que a Madrid ja se sap, etc.

Acostumen a fer anar grans imatges i conceptes altisonants amb un redactat, però, molt pròxim i planer.

Hi ha qui defensa directament no anar a votar, hi ha de més barrocs que demanen votar en blanc i els del rococó que defensen de votar nul.

La majoria dels que demanen, amb el lliri a la mà, no votar, tenen l’excusa, aixopluc o coartada, de la ignorància, de no saber com funciona el tema dels vots, el repartiment dels escons dels diputats, la formació dels governs, de qui fa les lleis, qui aprova els pressupostos i qui pot posar en marxa els programes de govern.

Llavors clar, com que no saben de què estan parlant, diuen que molts vots en blanc o nuls els farien molta vergonya. Ja t’ho dic, és la ignorància supina.

Els que, sabent com funciona tot plegat, segueixen dient que no ens cal votar ja no et sabria dir.

Crec que sí que hem de votar. Ves que es trobessin a Madrid amb 30 o 35 diputats independentistes.

No sóc especialista en el tema però sospito que presentar batalla és l’única manera de guanyar-ne alguna.

Si lluites, pots perdre, si no lluites ja has perdut.

No votar és una manera ben clara de no lluitar.