Vigilem

Anem veient per què el PSOE no volia pactar de cap de les maneres amb Unidas Podemos.

Van fer una mica de comèdia i reunions diverses, van fer les filtracions que calia per donar les converses per acabades i van deixar molt clar que l’amo és l’amo, que el culpable de tot plegat és el Pablo Iglèsias i que el PSOE és un partit en el qual l’IBEX i la gran patronal poden confiar plenament.

Ara volen arribar a unes noves eleccions perquè  diu que les guanyaran segur.

No cal dir que la caverna palmera es convertirà en un aparell de propaganda al servei del PSOE i acabarà d’enfonsar Unidas Podemos que tenen un toc perillós.

La dreta tradicional s’ha posicionat en una postura encara més carca i diu que no es vol saber res de pactes ni col·laboracions amb rojos i comunistes  i mira que està més que demostrat que al PSOE no li queda res d’esquerra, però és igual, la tradició és la tradició. Només pactaran entre ells.

Estem al lloro, però, perquè l’enemic de tots quatre, potser l’únic punt  comú que tenen al programa, som nosaltres, els maleïts separatistes catalans.

No ho perdem de vista perquè en això sí que es posaran ràpidament d’acord, si no és que ho tenen pactat i tot.

Potser per això, de moment, tot segueix igual: la Generalitat intervinguda, els nostres líders empresonats, exiliats, amenaçats, imputats o  multats.

Fonts, habitualment ben informades, diuen que ens convé mantenir la mà estesa per evitar un govern dels fatxes.

No n’estic gens d’acord, però ves què et diré.