Sorprès i emprenyat

Ara que ja començo a acumular una certa edat i ja m’estic començant a capficar amb el tema de a què em dedicaré quan em faré gran, m’agrada que em sorprenguin amb una cosa o altra.

Avui tenia fet un article, excel·lent , sobre el cultiu de  la maduixa salvatge a la baixa Califòrnia i va i em conten el tema dels comunicats que ha fet el Puigdemont. He canviat l’article,  és clar. Aquí la sorpresa.

No sé si algú també s’ha preguntat com han pogut arribar els missatges a la premsa. Ja és una mica estrany que un diputat tregui el mòbil en una sala plena de càmeres i es posi a llegir uns missatges rebuts una hora abans i llegir-los de manera que es puguin filmar per darrere.

No sé, mira. Diré que em resulta una mica estrany. Però anem al tema. Les reaccions han estat les esperables. Poques sorpreses.

No en faré un llistat. Destacaré que ha quedat clar que ser independentista o republicà et por portar a la presó, a tu o als teus fills, segons el portaveu de la màfia.

Que España antes azul que rota.

Que viva España, viva el rei, viva el orden i la llei, i que la resta és tot punible.

Que l’esquerra espanyola ha desaparegut i que els intel·lectuals espanyols han mort o estan tots de vacances.

Que el gandul del Sr. Borbon ha fet cinquanta anys i, més sorpreses, sense haver pegat un pal a l’aigua ja ens pot donar lliçons de tot, inclosos els temes de la democràcia i el treball en busca d’oportunitats.

No sé què passarà però particularment a España no tornaré mai més si no és de turista.

Ciao.