Per un futur millor

Fa uns quants anys un grup de heavy especialment violent, ens anunciava que no cal que ens escarrassem gaire perquè no hi ha futur. Així mateix, amb totes les lletres.

Ho van dir abans que aparegués el coronavirus i les seves seqüeles, i no eren autònoms, o potser sí, perquè els músics, els artistes en general,  ja se sap que sempre van una mica per lliure.

Actualment la cosa sembla més fotuda que fa uns quants anys. Entre la pandèmia i la voracitat dels grans inversors, la ruïna de la grandíssima majoria i els beneficis multimilionaris d’un selecte grup d’escanyapobres estem arribant a una cruïlla desconeguda per a nosaltres.

Potser sí que el capitalisme ha tocat fons, potser sí que haurà de morir la meitat de la població per tal que l’altra meitat pugui seguir treballant fins a l’esfetgegament  per poder pagar les hipoteques i els préstecs que els bancs, generosament, els hagin pogut anar fent.

Hem de seguir treballant per mantenir en funcionament la màquina que ens està destruint?

Segurament la caverna seguirà mentint per la gola, seguirà dient que nosaltres no podem fer més que donar-los les gràcies pel que s’estan esforçant en el nostre benefici. Adhuc el senyor Preparao i la justícia espanyola (manipuladora) diran que s’estan esforçant tant i quant.

No tenim, doncs, futur? Es evident que amb ells no en tenim. Ho sabem del cert.

Però un futur millor és possible i també ho sabem. Es possible un futur millor i lluitarem per ell.

El futur es diu llibertat i independència.

Seguirem lluitant.

Salut i república.