Pagues i medalles

Una mica ens havia sorprès  el “Gobierno más progressista de la història”  amb la colla aquella de generals fent les rodes de premsa del Coronavirus, però no molt perquè sabíem la tendència a l’autoritarisme i la mà dura que tenen els governants espanyols de tota la vida.

Entenen, que un  grup de soldats dirigits per un xusquero,  llançant consignes patriòtiques, muntant unes tendes de campanya per a fer un “hospital”, amb lliteres de tres pisos,  serà  més ben acceptat pel modest poble espanyol, que si ho fa un grup de metges o de personal sanitari en general.  On va a parar.

Si rematen la seva feina amb unes desfilades i uns tocs de corneta oferint  diàriament l’ipno  (isno o hitmo)  als presents, la cosa pot esdevenir èpica.

Són tan militaristes i tan autoritaris que volen, sobretot, tenir de cara l’exèrcit i les forces armades.

Per això amplien generosament el pressupost per armament, tot i que no semblen tenir cap enemic fora de les fronteres i ara, com a colofó final diu que repartiran medalles i pagues vitalícies als que van apallissar covardament la població indefensa que volia votar el passat 1 d’Octubre.

No els caurà la cara de vergonya quan es pengin la medalla?

Clar que si els capos eren personatges implicats en casos de tortura i assassinat, tampoc és estrany que es vulguin repartir premis.

El Sr. Borbó els felicitarà, els tornarà a dir que “a por ellos”, amagarà un maletí, amb diners, sota la taula i rebrà les felicitacions del modest poble espanyol.

Com sempre.