Mil dies de vergonya

El passat diumenge 12 de juliol va fer mil dies que la tristament famosa Justícia  espanyola va enviar a la presó Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, acusats d’alguna cosa que encara no ha quedat molt clara.

La Senyora Carme Lamela, que els va imposar la presó preventiva, és la mateixa que manté a la presó els joves d’Altsasu i va tenir dos anys a la presó a Sandro Rosell. Una figura en el món de la justícia espanyola. Una cara més dura que el ferro.  No dubtem que farà carrera.

Gràcies a ella i a d’altres personatges com ella, queda clar que la  missió de la justícia espanyola és eliminar qualsevol dissidència política i apuntalar una monarquia corrupta que els manté a tots en el poder.

Sabem que els cercles més alts de la justícia espanyola, són les forces ultradretanes del franquisme i els seus fills estimats que segueixen controlant el poder.  Són una gran família.

Els uns i els altres es protegeixen i se saben intocables, impunes i per damunt de qualsevol decisió democràtica del poble pla o dels seus representants polítics. Una vergonya internacional.  El govern més progressista de la història, però, mira cap a l’altre costat i diu que no sap res del que està passant. Mala peça al teler.

Els Jordis, i la resta de presos, ens han donat, però, una lliçó que no podem oblidar: la dignitat, l’orgull i la determinació.

Sabem que és una situació difícil perquè amb Espanya no es pot negociar res.

Caldrà trobar un camí. Nosaltres també hem de demostrar dignitat, orgull i determinació.