La Ñ imperial

Un dels pocs consols que ens queden als independentistes radicals és comprovar que la idea de la Ñ Imperial se’ls està caient a trossos.

No ens deixaran prosperar, faran tots els possibles per arruïnar-nos amb ells, però España s’està colgant en un pou de merda i ho saben perfectament.

L’altre dia es posen a repartir-se entre els partits els alts tribunals de l’Estat. Amb tota la pocavergonya del món. Amb llum i taquígrafs, perquè tenen la cara tan dura que ja no miren ni de dissimular: “Poso un jutge dels teus si em deixes posar dos dels meus i la filla de l’altre. Jo posaré aquí un dels meus però els tres vocals poden ser dels teus.”

Amb tota la barra del món. Premiant els jutges que més s’han destacat per la seva prevaricació. Per això pot arribar als més alts nivells de la justícia espanyola (sic) un tipus amb un historial semidelictiu. I no passa res.

Un Guàrdia Civil declarant davant del  jutge diu que alguns dels ferits l’1 d’octubre, no eren ferits, que és que s’havien posat pintura. La premsa del règim ho comenta i, poc o molt, li donen la raó.

El Sr. Borbó se’n va al Perú i té els testicles de dir que, si volen, Espanya els ajudarà en la lluita contra la corrupció. “Envianos  a tu cuñao” li va dir un dels assistents.

Mr. Married vol fer una llei per protegir els símbols espanyols, la corona i l’hipno ( hisno o hitno)  i de pas poder multar o empresonar els qui porten o defensen símbols no espanyols.

El Dr. Rivera en dirà alguna de més grossa.

Esperneguen perquè s’estan enfonsant.