Estrasburg

Ja em perdonaràs però estem arribant en un punt que no sé si s’entén res.

Què hem de dir de tota la feta d’Estrasburg? Una demostració de bona voluntat de primer nivell. Una demostració d’unitat de tot un poble en favor de la democràcia i de la justícia. D’acord. Un dia memorable.

Serà bo, però, que ens adonem finalment de qui tenim al davant. Qui mana a Espanya i qui mana a Europa, al Parlament europeu, si més no.

Si poden posar un incompetent com el Borrell de cap de la diplomàcia europea, amb el trifatxito  aplaudint, és que ens hem perdut alguna cosa molt important. No vull ni saber quant ens costarà això.

Haurem de reaccionar. Caldrà trobar un mètode que vagi més enllà del lliri i el cor a la mà.

Per a la nostra sorpresa,  encara hi ha “independentista” que va dient que potser que votem favorablement a la investidura del Sànchez que no fer-ho podria ser perjudicial per a Espanya.

Es capaç que algú encara ho pensi seriosament això?

Un govern que vol seguir aplicant en 155, que no ha canviat ni una coma de la llei Mordassa, que no ha rectificat una coma de la reforma laboral que va aprovar el P.P. Un govern que vol tancar les delegacions catalanes a l’estranger mentre potencia les delegacions d’altres comunitats espanyoles? Encara hi ha gent que diu que cal potenciar una penya semblant de poques vergonyes?

Es cert que no sé quin és el mètode, no sé quin és el camí però aquest que estem seguint ara, segur que no.

Va, una mica de seriositat i plantem la canya d’una maleïda vegada.