Del personal que ens envolta

Una de les característiques de la infantilització profunda de la nostra societat és la manca de raonament i l’abundància dels insults.

L’insult s’ha convertit en una forma d’expressió habitual de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació.

Ara mateix s’estan creuant, entre els partits independentistes catalans, uns insults fora de mida.

També s’ha de dir que els polítics no s’insulten directament entre ells. Ho fan tota la colla de palmeros que tenen més o menys llogada a les xarxes socials i altres mitjans de comunicació.

No tenen cap mena de remordiment a l’hora d’insultar. Hi ha qui posa en boca dels seus contraris,  paraules que no s’han dit mai,  un altre les copia, les retuita i repeteix la notícia que s’escampa als quatre vents.

Aquest és un error que ens costarà de superar, perquè estem parlant dels representants del poble de Catalunya.

Si hem de fer cas d’aquests insultadors professionals, els nostres polítics són lladres, botiflers, aprofitats, fills de puta, caragirats i feixistes. Això els bons, fins i tot els que estan tancats a la presó per haver defensat la democràcia i la voluntat del poble català.  No vull ni pensar com deuen ser els roïns, els dolents.

Es cert que estem vivint un passatge especialment trist de la política catalana i que una part de la gent, de la bona gent d’aquest país ens estem començant a atipar d’uns i altres. Més d’uns que dels altres.

No sé quina és l’alternativa, però la de l’insult sistemàtic i gratuït, segur que no és la bona.