Caldrà plantar cara

A més a més de ser un pou de moltes coses fosques, Espanya és també un pou de sorpreses.
Ara sabem que el gobierno més progre de la història ha estat capaç d’allotjar l’estat més reaccionari dels darrers temps. Entre lleis mordasses, delictes d’odi, repressió a dojo i brutalitat policial consentida o potenciada pel poder, hem arribat a una situació que pensàvem superada.
Per donar dates orientatives, direm que el govern, i de pas la societat, és més reaccionària ara que fa vint anys.
Naturalment res no és casual i una marxa endarrere com aquesta ha d’estar molt ben planificada. No és improvisant que s’arriba a uns nivells com els que exhibeix diàriament la societat espanyola.
Segons una teoria, actualment hi ha més fatxes que mai perquè hi ha una promoció internacional de la dreta. Ho havíem comentat en alguna ocasió que quan el capital es veu en perill, patrocina partits d’extrema dreta per no perdre cap dels seus privilegis.
Una altra teoria diu que no, que de fatxes hi ha la mateixa majoria de sempre el que passa és que ara es poden expressar més tranquil·lament perquè tenen el suport explícit de les forces de l’ordre i de la judicatura franquista de tota la vida, i de la casa reial, ara que ho dius.
El poble baix, emperò, va votant aquesta dreta casposa.
El govern espanyol, cada dia més a la dreta i més content amb la que ens està caient.
No hi haurà ni taules de diàleg, ni amnistia, ni indults, ni res de semblant.
Amb aquest personal no podrem negociar res de res. Caldrà plantar cara.

Salut i república.