Cal un canvi

Se sap que la justícia espanyola  és una maquinària al servei de la gran oligarquia, del capital estricte i  de l’imperi castellà de tota la vida. Tampoc no descobrirem ara res de nou.

En els darrers anys hem tingut proves suficients.

Se sap que ens poden acusar del que vulguin: de violents sense violència, de banda armada sense armes, de terrorisme per tenir a casa un xiulet de color groc, de preparar atemptats terroristes per tenir a casa uns petards que ens van sobrar de la nit de Sant Joan, d’un delicte d’odi contra la Guàrdia Civil, per mirar malament el tipus que t’està trencant  les costelles o d’atemptat contra l’autoritat per atacar amb una altra senyora de setanta anys un cos d’èlit de la policia nacional. Els és igual.

Et poden acusar del que vulguin. Ho sabem. Podem fer cap a la presó amb qualsevol excusa. Per dir que el rei és un lladre o per dir que volem la independència. Fiscalia els ho afina.

Així i tot, no pot ser que els nostres líders tornin a entrar a la presó com si res. Perquè un jutge substitut vol  començar sòlidament la seva carrera professional de llepon al servei de la caspa.

Crec que podem esperar alguna altra cosa.

Que es neguin a entrar a la presó, per exemple. Que es tanquin en algun lloc i que la policia els vagi a buscar. La gent els ajudarem. Posa 30 o 40.000 persones barrant el pas de la policia.

Potser hi hauria alguna premsa i algunes fotos. Potser ho sabrien a tot el món.  Sense arribar a la violència.  Sense un paper a terra.

Cal canviar l’estratègia, no?