Rafel Molina: Atacs a l’espanyol

L’Espanya oficial m’agrada perquè segurament és la manifestació més clara que conec de la idiotesa i això sempre és una garantia.

No s’amaguen de res, són sincers i saps sempre per on sortiran, i això és d’agrair. En qualsevol circumstància ja saps per on han de sortir i si la cosa arriba al Tribunal Constitucional, també se sap com ha d’acabar. “Esto te lo arregla la Fiscalia”.  No h ha cap problema.

El govern català fa una conferència a Brussel·les, no passa res: “La han hecho en el bar”, “Havia cuatro amiguetes” “Les han pagado el viaje”, “Estaban subvencionados”.

El cas és que tothom ha vist les fotos i ha llegit comentaris també de premsa estrangera. No passa res. Espanya segueix dient que la conferència no s’ha fet. Tret del Rajoy que la va donar per feta a les onze del matí.

El nou ídol de la premsa espanyola, Donald Trump, ha tret l’espanyol de la web de la Casa Blanca. Ah, horror!! Greu ofensa a la comunitat hispana internacional!!! És un nazi, populista, (encara no li han dit jihadista, català i jueu, però és qüestió de temps).

Algú ha recordat que el govern espanyol ha fet el mateix amb totes les llengües oficials d’Espanya tret del castellà. Ah sí? Sí. (Aquí uns segons de silenci)

Llavors quan comença el capítol de les justificacions i les excuses, és quan arribem a l’acme o èxtasi de la idiotesa.

Un dia vaig sentir que estaven orgullosos d’haver prohibit l’asturià al Parlament  asturià. Es pot ser més imbècil?

També es pot inventar el Lapao, ara que ho dius.