Portem anys de treball. De lluita diària. La resistència va començar el 12 de setembre de fa tres-cents un anys. Les generacions que ens han precedit han salvaguardat la llengua i la cultura i han fet de la nostra economia un motor d’Espanya i d’Europa. Han reconstruït un país de les cendres. Ni un poble sense escola, biblioteca i telèfon. Catalunya ha contribuït a la democratització de l’Estat. Majoritàriament, els catalans hem volgut encaixar-hi, conviure-hi amb respecte mutu. La resposta ha estat el menyspreu i l’ofec fiscal i cultural.
I vam dir prou. Les consultes populars. Les manifestacions el 2010, el 2012, el 2013, el 2014 i el 2015. El 9 de novembre o la valentia d’un home, Artur Mas i Gavarró. La victòria de la independència el 27 de setembre. Moment d’impàs: ningú va dir que seria fàcil, però és i serà possible. Algú comença a estar cansat. Són moltes passes fetes i l’horitzó no és encara prou cert. Si defallim, si no seguim fent tot allò que està a les nostres mans, de res haurà servit tot el que hem fet fins ara. Falten quatre quilòmetres i fa pujada. Som-hi aquest diumenge. Per dignitat i perquè guanyar depèn de nosaltres.
