Qui dia passa

Una altra setmana transcorreguda sense pena ni glòria. No hem tingut cap ensurt important. Això és un mal senyal per a nosaltres.

Vol dir que hem reculat una mica, que estem lleugerament pitjor que estàvem i que ningú se’n vol saber res. Es tracta de no fer massa enrenou.

A  Madrid ho saben perfectament.

La llàstima és que els nostres,  tot i portar els pantalons per sota dels genolls, també van fent el despistat..

El poder judicial segueix passant molt del principi de la separació de poders. Ja manen més que el govern i tothom sembla que ho ha acceptat. Segueix la repressió.

Canviem de tema: el ministeri de cultura francès, acaba de declarar el català com la dotzena llengua més influent del món.

Aquesta és una notícia molt important i que ens hauria d’omplir de joia perquè si el català és la dotzena llengua més influent del món, és que alguna cosa estem fent bé.

A España, naturalment ni s’han assabentat. Ningú no ha dit res i al Parlament europeu, les forces d’ocupació espanyoles han començat una campanya contra el català, argumentant que la immersió lingüística és un acte de crueltat, pròxim a l’apartheid sudafricà o a les pràctiques dels nazis alemanys.

Nosaltres amb la tossuderia que ens caracteritza, seguirem  emprant el català en la nostra vida diària, sense escarafalls i sense concessions, i si algú no ens entén, ho lamentarem per ell i seguirem endavant.

Si ens tanquen a tots a la presó,  per terroristes, ja organitzarem uns cursets de català.

No cal patir per això.

Salut i república.