Potser no està tot perdut

Com que tenim el mal costum de mirar la tele, escoltar la ràdio, llegir algun diari i seguir les notícies amb el mòbil o les diferents pantalles que tenim a l’abast, a banda de les anades i vingudes de caps d’estat, ministres de tota mena, industrials, banquers i personal adlàtere sabem al detall la vida i miracles de cantants, futbolistes,  reis emèrits i vividors de tota mena.

Un alt percentatge de notícies són desgràcies i calamitats, sobretot les referides al món polític i a la societat en general, i les altres notícies no tenen més missió que tapar-nos els ulls i fer-nos caminar ordenadament, sense sortir de la fila.

Les notícies esportives també van amb aquesta intenció. Crec.

Sembla que no tenim més alternativa que aquesta misèria informativa que ens acompanya.

Sembla, però, que qualsevol nit pot sortir el sol. Mirant que m’estava una mena de noticiari llegeixo que hi ha una certa pressió a Europa pel cas del Catalangate, el cas aquell del Pegasus i diu que volen investigar la poca vergonya de l’Estat espanyol espiant els líders independentistes catalans. Un moment d’eufòria.

A la pàgina següent llegeixo que un jutge investigarà la Policia Nacional pels fets del primer d’octubre del 2017: càrregues desproporcionades, delictes de tortura, lesions i delictes contra la integritat moral de la gent.

Un jutge vol investigar la Policia? I el Supremo encara no l’ha fet fora de la carrera judicial?

Sorprès me tenen.

Al jutge aquest li queden dos dies, o potser, no està tot perdut.

Ànims.

Salut i república.