Llàgrimes de cocodril

El tema és que amb tot el que està passant, ells no paren mai. Hauríem de prendre exemple.

Passi el que passi, ells segueixen amb els seus plors, els seus embolics  i el seu victimisme habitual.

Sempre ens havien acusat a nosaltres, però si hi ha algun ploraire compulsiu, és l’estat espanyol,  la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Aquests si que ploren.

Diuen que els seus fills són víctimes de l’appartheid més inhumà. Diuen que no els deixen ni anar al vàter. Això sí que és patir.

Ara, seguint amb la seva lluita contra el català,  com que algú ha deixat caure que els alumnes catalans són els que treuen millors notes a la selectivitat, un grup d’espanyols de pro, han fet un estudi, de pa sucat amb oli, per demostrar que les proves que es fan a Catalunya són més fàcils que a la resta d’Espanya.

Això saben    que no va enlloc, però, per si de cas, aprofitant que el dimecres va després del dimarts, el gobierno  més progre de la història, ja ha començat a parlar d’homogeneïtzar les proves de selectivitat.

Si les proves són homogènies, és a dir són iguals, caldran que siguin iguals els programes d’estudi, és a dir, el que s’estudia a tots els instituts d’Espanya.

L’Ensenyament és una competència exclusiva de la Generalitat. Sí, però ja enviaran el Tribunal Supremo i el Constitucional, que són tan llestos, a dir-nos que és la llei, què és la Justícia, que és la Sacrosanta Unidad de la Pàtria i què és la Sagrada  Constitución .

I tot això ho fan perquè diuen que l’espanyol està en perill.

Sempre  plorant.

Salut i república.