Picant pedra

Sense grans escarafalls.. Amb un cert ritme, seguirem treballant.

Diu que tenim al davant una paret. Es possible.

Els nostres polítics sembla que estan perduts entre unes coses i les altres, diu que estan d’acord en allò fonamental, però que queden tantes coses per aclarir. Els serrells. S’han d’aclarir els serrells.

Potser és alguna cosa semblant a saber quina cadira tindrà cadascun, quin càrrec de gran importància i a qui hauran de saludar respectuosament la resta de polítics. De pas, arreglaran qui és queda amb el títol de què per tal d’assegurar-se una certa impunitat davant de segons quin tribunal espanyol. Tot molt digne i molt treballat.

En allò fonamental estan d’acord. Descans que ens queda, perquè ja no estàvem segures ni d’això. Però ens han dit que sí. Que estan d’acord.

Dissortadament no podem deixar-los de banda i enviar-los a pastar fang, perquè tenim el sistema configurat de manera que només podem fer alguna cosa des del partits i des del govern.

No hi ha més. La resta és fer brindis al sol i predicar en el desert. Mentre els nostres van discutint dels serrells, l’Espanya imperial segueix multant, robant i empresonant dissidents com sempre ha fet.

El gobierno més progressista de la història recolza  l’actuació dels Tribunals espanyols, mentre segueix dient que estan pel diàleg. Un cinisme com una casa.

Els nostres segueixen discutint dels serrells. Nosaltres no podem fer gran cosa més de la que fem.

Amb una ràbia fenomenal, seguirem picant.

Fins foradar la paret.