Per on passem?

Potser que, ateses les circumstàncies, en comptes de comentar res de la situació  de  la política catalana i els seus múltiples protagonistes, el més prudent sigui callar o escriure una nota més o menys àcida sobre el consumisme desaforat de les festes nadalenques i la fulminant traca final dels regals de Reis. Ho dic perquè la cosa està que crema.

Ningú no sap molt bé per on passem. Sembla tothom d’acord a reconèixer que unes eleccions al març, a banda de suposar una despesa molt important, no li convenen a ningú tret dels espanyolistes.  Aquest és l’únic punt de coincidència.  I encara no  perquè algun col·lectiu n’està fins a l’engonal de trobades i reunions i vol tirar pel dret i que peti qui peti.

Qui ho té més cru, segurament és la CUP. Més que res perquè com que són onze sectors clarament diferenciats, parlen, diuen i fan justament el contrari. Cal pensar que potser amb un parell d’assemblees acabaran sabent el que volen uns i altres. He llegit que segons per a quin sector, això de la independència no és prioritari. Ja ho vaig dir fa una dies, que el trostkistes pro tibetans estaven guanyant protagonisme. Encara em vindran a donar la raó.

Alternativament, membres de l’Assemblea han convocat una trobada amb el lema  #volemacord, i uns altres, no se sap ben bé qui, han convocat més trobades amb el lema #masdeixapas, que també estaria bé, ara que ho dius.

En el resum que serà millor no dir res.

Però no ens podem donar al desànim.

Va, que tot està per fer i tot és possible.