Passem pàgina

Unes eleccions lliures i democràtiques les ha acabat guanyat, per majoria ben bé absoluta, l’opció més poca-solta de les que es presentaven.

Diu que el poble pla ha confós la llibertat i la cervesa i que ha guanyat la dreta perquè només es presentaven partits de dreta, que els de l’esquerra eren marginals.

El PSOE, ara que ho dius, també s’ha presentat  com un partit de dreta, monàrquic i pro gran capital. S’ha acabat el socialisme dels anys 70 i 80 que animava els obrers en les seves lluites.

Actualment els socialistes són la casta pura i dura, i el gobierno aquest que tenen muntat  no ha estat capaç d’anul·lar la llei mordassa, ni la reforma laboral, segueix aplicant allò dels delictes d’odi, la protecció a la casa reial, els desnonaments a la carta, les pallisses als detinguts i els tractes de favor a les grans empreses que es repartiran els fons europeus.

No sorprèn gaire que no els hagin votat ni els seus militants.

I a nosaltres ens pot anar bé la desfeta? No se sap mai.

Tenen l’opció de tornar una mica a l’esquerra i fer alguna proposta de les que feien en el seu temps, com aquella del dret a l’autodeterminació dels pobles o es poden passar definitivament a la dreta,  amb el VIVASPAÑA per bandera, i que vulguin superar el PP i VOX i tot.

La perspectiva no és especialment brillant.

Constatem, però,  que entre Espanya  i nosaltres hi ha diferències molt notables i constatem que ens pot anar bé, perquè és bo tenir l’enemic de cara.  Als tribunals, a la presó i a la taula de diàleg.

Salut i república