Un judici, una farsa

Tothom sap que el judici que estan muntant contra els independentistes catalans és un farsa, una comèdia tràgica.

Ho saben especialment  els jutges i advocats, fiscals, estudiosos del dret i personal adlàtere.

Fins i tot ho saben els antropòlegs i els sociòlegs. Ho sap tothom que ha estudiat alguna cosa del gènere.

Es tan evident,  que el govern espanyol ha posat en marxa una campanya internacional per tal d’embrutar la imatge de Catalunya i mirar de netejar la imatge d’Espanya.

Estem parlant del govern espanyol que admet que la policia va parlar fins a  tres vegades amb l’imam de Ripoll dies abans dels atemptats i no vol investigar el cas.

Aquestos volen netejar la imatge d’Espanya. Amb un ministre d’exteriors que va dient que les imatges del l’1 d’octubre són càrregues de la policia de Pinochet, o són imatges falses.

Diverses gàrgoles han dit que no calen observadors internacionals. Es tot tan legal, tan net que no cal que ho vegi ningú.

Qualsevol tribunal del món estaria content amb la presència de Noam Chomsky certificant que el judici havia estat just i correcte. Això seria un reconeixement mundial de la justícia espanyola.

Però no, Espanya, no. S’estimen més fer callar els observadors internacionals, burlar-se d’ells, menystenir-los i posar la bossa escrotal damunt la taula, com han fet els bons espanyols tota la vida. (Unamuno dixit, més o menys)

Ara han dit que calma, que el judici es retransmetrà en directe per televisió.

Estic segur que hi ha gent que s’ho creu.