Santa Setmana

Aquesta setmana santa serà recordada llargament.

Fa molts anys, durant aquests dies, dejunis i abstinències a banda, estava prohibit fer música o escoltar-ne, tancaven els cines i no sonaven ni les campanes. Era una cosa tremenda.

Després es va anar suavitzant la pressió eclesiàstica i si bé, Espanya seguia sent franquista, com fins a la data, es van anar relaxant les amenaces de l’infern i la damnació eterna.

A partir dels 70, algú va veure que la setmana santa era bàsicament un negoci de grans proporcions i, combinant sàviament  les processons amb la platja, la gastronomia i les excursions culturals, es va arribar a l’alegre disbauxa d’aquests anys finals.

 El Coronavirus ha fet canviar algunes coses.  De moment s’han quedat sense processons  i manifestacions semblants. Es cert que han sortit, per pobles diversos, un parell de capellans, amb la corresponent  protecció Civilera a fer algunes benediccions,  amb custòdia i tot, que diu que ens han d’anar tan bé contra la pandèmia.

Mesos a venir, quan el virus vagi de baixa, suposo que no hi faltarà l’Iceta, o algun altre llest,  que acabi donant les gràcies a la intervenció divina.

De moment, però, ens quedem a casa i mirem de participar en algun dels moviments comunals que, sortosament, s’han posat en marxa.

Potser sí que amb això del Coronavirus aprendrem a ser una mica més solidaris i més bones persones. Es una oportunitat.

També sabem  que fatxes, vividors i congèneres  seguiran aprofitant-se del poble pla.

Nosaltres marxem, no?