Quins testicles

Li volia fer una carta oberta a l’ínclit Marchena però després he pensat que no la llegirà pas i que no calia canviar el registre que faig anar habitualment en aquests articles.

Els escric com si els hagués de dir en públic un actor més o menys còmic, com ara el Rubianes, per la precisió.

El tema és que estan canviant el significat de les paraules. Sé que la tècnica no és nova. Segurament ja ho feien els romans. No recordo la cita però sé que Ciceró va dir alguna cosa al respecte.  S’ha fet sempre.

Ara recordo una cita del Lewis Carroll, aquella que diu que l’important no és saber què signifiquen les paraules sinó saber qui mana. Em sembla una cita digníssima. Tothom l’hauria de saber.

Ho vinc a dir perquè en la farsa aquesta que tenen muntada al Suprem,  resulta que de les porres de la policia ara en diuen “les defenses”. Les defenses, fils de la put?

La defensa sempre havia estat allò que ens protegia d’un atac, no?  De qui es defensa la Guàrdia Civil? De la gent desarmada? De les padrines amb cara d’odi? Dels padrins amb problemes de pròstata i artritis?

Quins testicles Marchena, quins testicles.

Clar si les porres són les defenses, no em sorprèn que una dona plorant sigui un atac a la Benemèrita i que uns  joves amb els braços enlaire siguin un atemptat terrorista.

Tractant-se de la justícia espanyola,  potser és excessiu citar Ciceró o el Lewis Carroll. Acabarem abans citant el Moya–Orenga i la seva teoria del filldeputisme.

Diu que les defenses…

Quin fetge de jutge.