Peus de plom

Caldrà  anar amb peus de plom perquè l’Estat espanyol ve a per nosaltres. Ara que han pogut fer la foto dels aldarulls de dilluns ja han tret tota l’artilleria i han començat a fer mal.

Han començat a parlar dels “comandos” dels CDR com si fossin una força militar organitzada i extremadament perillosa, que està posant en perill la convivència a Catalunya. Ja veus quins testicles també els de la judicatura espanyola en general.

Els partits que han estat atiant la violència en totes les manifestacions, trobades i ocasions que han tingut, ara resulta que estan preocupats per la violència que es va veure el dilluns, que ja em diràs també quina violència va ser.

El gobierno ja ha dit que de referèndum d’autodeterminació res de res. Que autonomia sí, però que independència ni parlar-ne.

El Doctor Rivera i l’advocat Casado (hahahaha) en la seva competició per ser el més fatxa ja han demanat un 155 més agressiu que el de l’altra vegada i que inclogui el desmantellament de TV3, de l’escola catalana i dels Mossos d’Esquadra.

Han perdut el control sobre les seves pròpies paraules. Han embogit. Sí, només tenen l’excusa de que a les nits senten veus. Es cert, senten veus, però no sé si això els eximeix de responsabilitats. Em sembla que no.

I els nostres, com que estan preparant les properes eleccions, va cadascú a la seva.

Sort ne tenim que la gent està decidida i sap el que cal fer.

Hem de seguir endavant.

Caldrà anar amb peus de plom però caldrà “anar”, no ho perdem de vista.