Orgull de poble

Crec que després de les darreres accions del Tsunami i de la resposta de la gent, ho podem dir així mateix.

Mira que  els anarquistes no som donats a  mostrar públicament l’orgull, però sí.

El Tsunami democràtic, els CDR i el munt de gent anònima que han estat portant, i seguiran portant,  a terme, els talls, les manifestacions, les trobades, les barricades i les pancartes, mereixen  un fortíssim aplaudiment. Crec que han demostrat que Catalunya mereix la llibertat.

 Ara diu que la GC està a punt de rendir-se, si no tenen un important augment de retribucions. Diu que s’ho passen tan malament,  sobretot perquè noten que no són ben rebuts enlloc. Això sí que és tenir un fetge com una vaca de Hereford. M’estalvio els comentaris.

El Pedro Sànchez  (Pedrogan) ha demostrat ser un linx de la política. Després de quatre mesos de fer el pària i repetir les votacions (180 milions, oficialment) ha acabat pactant amb els mateixos que havia menyspreat repetidament.

El gobierno que no el deixaria dormir, uns personatges  mega sospitosos dels que no se’n podia fiar, amb ells, ara, formarà el govern de coalició que havia dit que era impossible de fer.

De pas, ha aconseguit que el feixisme franquista hagi doblat el nombre de diputats.

Aquest Pedrogan, d’ara en endavant ha de sortir a tots els manuals d’història política de tot el món.

Es molt perillós perquè a banda de ser un incompetent, va de simpàtic.

Nosaltres, però, no afluixarem. Seguirem tallant carreteres i el que faci falta. Orgull de poble.