No val a badar

Sembla que ja tenim muntats els ajuntaments. No diré res de pactes estranys i sorprenents perquè no acabaríem mai més. N’hi ha de tots els colors i combinacions diverses.

Exemplar ha estar el cas de Barcelona, amb el Valls fent el fatxenda i la Colau acceptant l’ajut d’un personatge tan miserable.

Després es van inventar uns insults a la plaça St. Jaume d’uns independentistes que els deien “zorras” i “guarras” en castellà. Devien ser alguns del P.P. o de Ciutadanos que estaven per allí camuflats. D’això la premsa espanyola se n’ha fet un gran ressò.

Ara el Valls ha perdut un parell de confrares i el Corbacho diu que se’n torna a Ciutadanos. Hahahaha. Aquest Corbacho no em diguis que no sigui un cas còmic.

Tal com veig la cosa, no crec que la Colau estigui tots quatre anys d’alcaldessa.

També tenen muntat un bon cacau a Madrid perquè els de VOX diu que havien pactat unes coses i el PP diu que havia entès unes altres i el de Ciutadanos diu que no han pactat res, que només han arribat a alguns acords. Els fatxes al poder sempre han estat perillosos.

El Pedro Sànchez, ara que ho dius, tampoc no sap on dar-les.

Tornant a Catalunya hem de dir que, vistos els resultats i malgrat el que vulguin dir des de Madrid, l’independentisme ha guanyat, està augmentant i cada dia en som més.

No val a badar, però. España és un país rancuniós i ens voldrà fer passar el socarró.

Tots a la presó no cabem però mil o dos mil més sí que hi cabríem.

Tampoc ho dic per espantar ningú, però que ho sàpigues.