Nivells i nivells

Se sap que hi ha gent que necessita un cert nivell de netedat, d’higiene i de comoditats per dir que viuen dignament.

Els nivells  canvien molt i sovint. Ja en teníem notícia però actualment, amb les noves tecnologies, tenim a un sol clic les cases més luxoses de l’aristocràcia europea, les excentricitats dels emirs de Dubai, les cases dels treballadors de la Rinconada o la misèria del barri de Darhavi. Ho hem vist tot.

L’altre dia estava mirant un vídeo sobre la brutícia de no sé quin riu, crec que d’Indonèsia, i de sobte, enmig de la immundícia, treu el cap un xiquet que semblava prou content de poder nadar en aquell riu de merda.

Es el que diem dels nivells.  La gent ens acostumem a tot i només els humans i les rates som capaços d’adaptar-nos a qualsevol circumstància per adversa que pugui semblar. Es un dels nostres mèrits.

Exemple pràctic: ara ja tenien al veïnat una situació prou lamentable, però sempre es pot embrutar més. L’extrema dreta continua pujant i feliciten el tal Casado, tot i no haver acabat la carrera, per ser  més fatxa que els C’S i VOX.

El Tribunal Suprem, màxim representant de la justícia espanyola, diu que es repensarà el que va dir l’altre dia sobre qui ha de pagar els impostos de les hipoteques.

El Sr. Borbó, amb els aplaudiments del Parlamento, seguirà cobrant comissions de les armes que comprarà l’Aràbia Saudita.

Ho diuen cada dia: Espanya és una democràcia consolidada…  tots els països europeus…

El xiquet aquell del riu semblava prou content.