Negra misèria

Sembla que hem tocat fons  tot i l’estranya sensació de què podem seguir baixant.

Ara el Pedro Sànchez presenta una moció de censura, però com que no vol que li diguin que compta amb els independentistes, ni amb els de Podemos, ni amb els nacionalistes bascos, no sap ben bé com tirar-la endavant.

Els de Ciutadanos com que ja els va bé el Racoy però no volen dir-ho  tan directament, volen fer creure que estan intentant alguna cosa.

La resta van fent el despistat, com esperant a vore si passa alguna cosa.

Els únics que estan ben tranquils són els del PP.

Segons que he llegit, van dient que això de la Gürtel són coses del passat, que al seu partit no els afecta de res, que no han estat ni sota sospita de res, ni caixa B, una cosa admirable.

La Cospe amenaça amb querellar-se amb qualsevol que digui que són una partida de lladres.

Simultàniament  l’estat espanyol ofereix 12.000 euros al periodista estranger que millor parli d’Espanya, així en general.

El Sr. Macarra alliçona els seus deixebles que vagin traient llaços grocs dels carrers. El més espavilats dels deixebles van regalant estanqueres per les platges de Barcelona.

El Quim Torra ha canviat el govern abans de poder-lo posar en marxa. Ara hi ha qui l’acusa de fer-li el joc als de Madrid.

Estem arribant a un extrem tal de misèria moral i política que semblava impossible.

Però com va dir el poeta:“Quan has arribat a la més absoluta misèria pots estar content perquè les coses ja no podran sinó millorar.”

Es l’esperança que tenim.