Injustícia espanyola

No és justícia, és venjança.

Els presos polítics independentistes catalans  han tornat a fer cap a la presó. No saben quan tornaran  a sortir, si surten.

Sorprenentment se’ls veus animosos.

Sabem que a cada reunió del consell de ministres es podria concedir l’indult  i es decideix no fer-ho. PSOE i Pudimos.

El Tribunal Supremo, amb la Fiscalia,   diu que els tornen a posar a la presó, perquè no fer-ho, podria crear sensació d’impunitat. El mateix dia absolen els Guàrdies Civils que van matar 14 immigrants a la mar. Això  no crea impunitat, no. Això aclareix que és el que es pot fer i el que no es pot fer a Espanya.

L’esquerra espanyola ho justifica  o mira cap a un altre costat.

Els han tret el tercer grau per les seves idees polítiques. Estem parlant d’uns presos polítics de manual.

Els jutges estan demostrant que efectivament els franquistes van guanyar la guerra i encara estan al poder.

Tornen a posar la Carme Forcadell  a la presó, entre altres coses, per la “possible desprotecció de les víctimes”. Se n’estan fotent, no? De quines víctimes estan parlant?

El nivell està caient en picat. Algun altre dia  havíem parlat de la poca vergonya d’aquets personatges de la judicatura espanyola, una vergonya internacional.

Malgrat tot, no podem afluixar. Ni amb coronavirus ni amb confinaments. Ens estem jugant la independència, la llibertat i la democràcia.

Recordem que “com més obedients ens mostràvem, més abusaven de nosaltres”.

Caldrà fer alguna cosa i fer-la immediatament.

Salut i república.