“Imperi espanyol”

Qualsevol imperi es caracteritza perquè domina, controla i absorbeix diversos pobles que acaben desapareixent en benefici d’un tot globalitzat, homogeni i monopensant.

“Un rei, una llengua i una religió”, com estan repetint els imperialistes de tot arreu des de l’Edat mitjana, com a mínim.

España és un país imperialista, ho són els seus polítics i el seu poble pla. La majoria, tot s’ha de dir, perquè són hereus del franquisme que ningú no ha mirat mai de treure’s del damunt.

Quan parles amb ells t’adones que, ignorància a banda, no tenen una especial mala intenció. Estan convençuts que per a un indi del Perú, el fet de parlar castellà és un regal del cel, i que mantenir  una família de sarsuelers gorristes i aprofitats és motiu d’orgull i satisfacció.

Per això un diputat de Ciutadanos pot dir: “estamos orgullosos de haber conseguido prohibir el asturiano en Asturias”  i convençut d’haver-li fet un gran favor a la història.

Orgullosos  com aquells del Lapao i el Lapapyp (vergonya me fa)

Roma es va carregar totes i cadascuna de les tribus ibèriques, amb les seves llengües, les seves lleis i les seves creences.

Espanya vol fer alguna  cosa semblant amb totes les Comunitats  autònomes.

Es tracta de ser tots espanyols, molt espanyols, tots iguals, i tots amb el mateix cafè., fins i tot si no t’agrada el cafè: “un rei, una llengua i una religió”.

Per això el que està passant a Catalunya no s’ho poden empassar. No els cap al cap.

Diu que a segle XXI no ens mataran a tots.

Sort en tindrem.