Hi ha molt de perill

Fa molts anys que el conegut Moya Orenga, que no era pas filòsof, però Déu n’hi do,  va definir perfectament el tarannà del govern espanyol  pel que fa a la seva relació amb Catalunya.

Aquests dies estem presenciant un altre episodi que també passarà a la història.

Per fer un resum direm que l’estat espanyol vol ocupar policialment Catalunya i  busca una excusa per quedar bé amb el poble pla. Fins i tot amb el poble pla català.

Es evident que no parlo del titella aquest del Pedro Sànchez, sinó dels que manen de veritat que són uns altres, com sap tothom.

Es tracta de presentar Barcelona, i de pas Catalunya, com un territori semisalvatge, on, per culpa dels independentistes, va tot malament.  En la seva eufòria espanyolista volen fer creure  que a Barcelona s’estan matant pels carrers, que a Barcelona hi ha molt de perill. Riu-te’n del Bronx , de Bagdag o de Jalisco.

A Catalunya hi ha molt  perill. Es la consigna.

Un sindicat de policies, els més fatxes de la colla, s’ha ofert  a l’estat per tal de venir a posar ordre.

Cal pensar que Espanya acceptarà tan amable proposta.

Tot plegat no és més que una excusa per tal de tornar a omplir Catalunya de policies per actuar, si convé, contra les possibles mobilitzacions davant de la sentència.

Com que no va funcionar el subterfugi del terrorisme, perquè els nostres van acabar amb el perill tan ràpidament,  ara miraran si funciona l’excusa de la delinqüència.

El Mossos, mentrestant, fent guàrdies de 24 hores a les portes dels jutjats.