“En mans de la màfia”

Ja n’han posat dos a la presó i són els primers d’una llarga llista. A tots no ens empresonaran, suposo,  però una bona selecció ja la deuen estar preparant.

No els han acusat de res concret, però ja estan a la presó.

Quan vas llegint qui i com controla tota l’operació te n’adones perfectament que estem en mans de la màfia. Són els mateixos que et destrossen impunement la sanitat, que es reparteixen les amnisties fiscals, que es reparteixen les obres de l’AVE i les grans infraestructures estatals. Són els del “atado y bien atado” i els llepons que han anat apareixent després. Són ells. No tenen cap projecte polític que vagi més enllà de les seves pròpies butxaques i de la seva concepció de l’Impèrio espanyol.

Són la màfia. Amb una diferència substancial, però: la màfia està fora de la llei. El govern del P.P. és la llei. Treballen amb una impunitat absoluta.

Un ministre del P.P. pot dir que a Catalunya no s’ensenya castellà. I què? Què ha passat? No res. Encara tenen que venir els mestres catalans amb horaris, estadístiques, resums i informes PISA, però és igual, les televisions espanyoles segueixen desinformant i aquí no ha passat res.

Ja va dir el poeta que la cosa més ofendosa, per a una persona normal, és el cinisme del poderós. Hi ha, però, una cosa que particularment em fa encara més mal i és la col·laboració de l’esclau. Un esclau aplaudint el seu amo és el final de tot.

He sentit alguns esclaus justificant l’empresonament dels Jordis i això sí que em sembla vomitiu.