De la mar oceana

Hi ha dies que en comptes de viure en un lloc civilitzat  i amb accés instantani  a la informació i les notícies, t’agradaria més estar en algun lloc perdut d’alguna muntanya altíssima o al mig de la mar oceana sense més companyia que la d’un polp silenciós.

Sembla que l’estat espanyol s’ha decidit a complir la llei i atansar els nostres presos polítics a presons de Catalunya. Tampoc és que s’hagi de fer cap festa.

La caverna, però, ha començat a vomitar improperis i a dir bestieses.

Fa por comprovar la baixesa moral dels més importants representants de la dreta i la ultradreta espanyola.  I l’absurda  niciesa de l’esquerra espanyolera, ara que ho dius.

La televisió dels bisbes i les tertúlies de palmeros i llepons diversos han donat també arguments sobre la necessitat de marxar immediatament d’un país tan cutre com Espanya.

No ens ha de sorprendre res, però, d’un país on hi ha gent que celebra, fotent-se,  que una dona hagi tingut uns fills molt prematurs.

Com que tenen muntat un concurs a veure qui és  més espanyol  i més patriota, no els fa cap vergonya de barrejar l’atansament dels presos amb la moció de censura, les víctimes de ETA, la cocaïna i el 3%.

Els dirigents de la ultra dreta ja funcionen així i els seus militants protegits per la “justícia” espanyola no dubten gens a emprar la violència contra qui no pensa com ells.

Nosaltres seguim treballant.

Anem al tanto, però, perquè sempre que hi ha violència, l’agressió ve de la part dels espanyols.

Potser ja ho sabies.