Clavegueram

Un dels problemes que es deriven de viure a una claveguera és que al final t’acostumes a tot. Tan aviat passa una rata com passa un tros de síndria, una carcanada de pollastre o una sabata vella.

La gent que hi viu en aquestes condicions acaben per no fer cas de res i només  si mai passa el cadàver d’algun conegut, són capaços de dir alguna cosa i fer algun moviment.

Es el que té viure envoltat de brutícia.

Per exemple: cada vegada que hi ha alguna decisió judicial important, el govern espanyol  munta un registre a alguna dependència de la Generalitat o a alguna empresa més o menys pròxima. Sovint arriben abans els periodistes que la policia  i així a tots els noticiaris poden parlar malament de Catalunya. És el tros de síndria.

El ministre d’exteriors (ara hi ha una lluita fratricida per saber si és un  imbècil o si és un cínic (Bozzo dixit)  pot dir que Catalunya està al caire d’un enfrontament civil i tampoc et pensis que hagi passat res. És la rata.

Ara s’ha sabut que Ciutadanos va pagar les despeses de la mani que la policia va fer a BCN demanant un augment de sou, que només li podien donar a Madrid, a canvi que el Rivera fos el gran protagonista de la manifestació. És la sabata vella.

El senyor ministre de cultura ha dimitit per cagon i per lladre.  És la carcanada del pollastre.

L’estat espanyol és una claveguera gegantina.

Ja m’ho penso que ja ho sabies.

El gran perill serà si ens resignem a viure en una claveguera semblant.

I el cadàver?  Ah, sí,  és l’M.Rajoy