Un dels problemes que es deriven de viure a una claveguera és que al final t’acostumes a tot. Tan aviat passa una rata com passa un tros de síndria, una carcanada de pollastre o una sabata vella.
La gent que hi viu en aquestes condicions acaben per no fer cas de res i només si mai passa el cadàver d’algun conegut, són capaços de dir alguna cosa i fer algun moviment.
Es el que té viure envoltat de brutícia.
Per exemple: cada vegada que hi ha alguna decisió judicial important, el govern espanyol munta un registre a alguna dependència de la Generalitat o a alguna empresa més o menys pròxima. Sovint arriben abans els periodistes que la policia i així a tots els noticiaris poden parlar malament de Catalunya. És el tros de síndria.
El ministre d’exteriors (ara hi ha una lluita fratricida per saber si és un imbècil o si és un cínic (Bozzo dixit) pot dir que Catalunya està al caire d’un enfrontament civil i tampoc et pensis que hagi passat res. És la rata.
Ara s’ha sabut que Ciutadanos va pagar les despeses de la mani que la policia va fer a BCN demanant un augment de sou, que només li podien donar a Madrid, a canvi que el Rivera fos el gran protagonista de la manifestació. És la sabata vella.
El senyor ministre de cultura ha dimitit per cagon i per lladre. És la carcanada del pollastre.
L’estat espanyol és una claveguera gegantina.
Ja m’ho penso que ja ho sabies.
El gran perill serà si ens resignem a viure en una claveguera semblant.
I el cadàver? Ah, sí, és l’M.Rajoy
Avui, 13 de febrer, celebrem el Dia Internacional de la Ràdio, però volem explicar-vos com…
La 151a edició de Lo Ranxo incorpora enguany un accent especial en la recuperació del…
La rua infantil ha posat punt final al Carnestoltes de Balaguer. Una vintena de carrosses…
Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…
Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…
Aquest lloc web utilitza cookies.