Avís a navegants

Ja ho va dir Pavel Ruspiter “Poder triar els teus enemics, seria tan profitós com poder triar els teus amics”. Joan Fuster va dir alguna cosa semblant però no la recordo ara.

El tema és que si pots tenir enemics dignes, d’una certa  alçada moral i intel·lectual, el temps que t’estàs discutint, argüint, demostrant i concloent, encara és un temps que pots donar per ben aprofitat perquè és possible que hagis aprés alguna cosa i tot.

Ho vinc a dir perquè aquests dies m’he vist embolicat en alguna discussió més o menys manifesta per la cosa del procés, la independència i els presos polítics i he constatat que, segons amb qui, més val fer com que no has sentit res.

A qui té tot el seu argumentari centrat en els seus enormes testicles i en la possibilitat de rebentar-te el cap,  més val que no li diguis res. Més val que no perdis ni un segon.

Anuncia una visita inesperada o un viatge ineludible al Perú i fot el camp. Valdrà més això que no perdre el temps discutint si la policia va actuar brutalment o no contra la gent que s’esperava per votar.

– Mira què ha dit el Ministerio sobre el tema – diu l’incompetent-  Si fins i tot els volen donar unes medalles.

– Però tu has vist el vídeos o no?

– Estan tots manipulats aquests vídeos. Ho ha dit la policia.

– Ah mira, és possible ara que ho dius. Me’n vaig que m’estan esperant  a Ulan-Bator, que tenim una reunió familiar.

I adéu siau i tal dia farà un any.

Potser va ser Napoleó qui va dir que una retirada a temps és una victòria, no? Doncs això.