“Aquarius”

De tot el noticiari de la setmana potser que la notícia més important ha estat l’arribada a València d’un vaixell carregat de gent que fuig de la més dura misèria.

L’arribada d’aquesta gent ha suposat notícies, debats, crits i manifestos.

El ministre de l’interior italià va fer un comentari, lleugerament burleta,  sobre la bondat de l’executiu espanyol i de com a partir d’ara, tindrà noves oportunitats de mostrar-se obert i generós, perquè, per la seva part, ja es pot fer càrrec tranquil·lament de tres o quatre vaixells semblants, cada setmana, que a Itàlia ja en tenen prous.

Ja es veu que és una bestiesa.

Els maltesos també estan prou contents amb la decisió espanyola i els han animat a seguir recollint personal.

No és aquest un tema per a fer cap mena de gracieta, ni ironia, ni comentari  enginyós.

Ningú no sap què fer amb els pobres.

El Trump, sempre donant exemple, ja ha donat mostres de tenir una sensibilitat pròxima a la vaca de Hereford.

A Europa, que volen semblar més civilitzats, potser ho són,  estan donant-li voltes a una “solució”.

Segons que sembla es tractaria de crear algun lloc on aparcar la gent que vol arribar a Europa.

No ha quedat molt clar si es tracta de construir grans camps de refugiats o alguna mena de mega presó perfectament controlada.

Segons que sembla podria ser algun lloc del nord d’Africa.

El problema em sembla molt que rau en el fet que volen reforçar les economies europees però tranquil·litzant les consciències.

Em sembla a mi, vull dir.