Un president d’Acció Catalana

A les eleccions del 21 de desembre vam derrotar el 155 i vam guanyar-nos la restitució de les institucions il·legalment arrabassades. La principal proposta de l’independentisme era reposar el govern legítim de Catalunya amb el president Puigdemont al capdavant. Aquest era l’objecte del ple del Parlament convocat pel 30 de gener i que el president Torrent va suspendre per buscar “totes les garanties” per a investir Puigdemont. Transcorreguts més de tres mesos em pregunto quines garanties ha treballat Torrent i si la seva actuació tot aquest temps ha estat encaminada només a evitar perdre el càrrec.

L’independentisme, que té majoria social i que està guanyant la batalla a la premsa estrangera com ho farà a la justícia internacional, no ha aguantat el pols de mantenir la investidura del president Puigdemont i ha malbaratat una victòria electoral la grandesa de la qual no sabem valorar prou.

Així les coses al Parc de la Ciutadella, Puigdemont ha jugat amb prou habilitat les seves cartes. Les propostes de Jordi Sánchez i Jordi Turull han evidenciat novament la putrefacció dels drets polítics a Espanya. A la fi, Quim Torra i Pla ha estat elegit 131è president de la Generalitat. En un moment en què no tenim encara un nou full de ruta per avançar cap a la implementació de la independència, és una gran notícia que el capità de la nau sigui un patriota insubornable. Torra, advocat, editor i escriptor, és un apassionat de la Catalunya de preguerra. La ciutat d’ideals que volien bastir els homes que ell ha rescatat i ens ha explicat. Digues-me què edites i et diré qui ets. Domènec de Bellmunt, Pau Casals, Josep Trueta, Màrius Torres, Montserrat Roig. I Francesc Canosa, Enric Vila, Ferran Sáez, Carles Boix, Isabel-Clara Simó, Patrícia Gabancho.

El nostre president no és del Partit Demòcrata ni d’ERC. Torra és d’Acció Catalana, aquell petit partit d’intel·lectuals liberals que s’escindeixen de la Lliga Regionalista quan Cambó l’aigualeix. Nicolau d’Olwer, Bofill i Mates, Rovira i Virgili, Carrasco i Formiguera. República, democràcia, catalanisme i liberalisme. L’aplec de patriotes que ja el 1922 es compromet a no pactar amb cap partit espanyol: “els vots de la candidatura d’Acció Catalana seran vots emesos per a la llibertat de Catalunya”.

Torra i Puigdemont ens obriran les finestres de la llibertat. Entretant, els hereus de Prat de la Riba i Pujol hem de construir la força hegemònica dels propers anys. La Lliga, Convergència, Junts per Catalunya. Com diu el president Torra, per refer el camí de retorn a casa.