Malgrat la confusió que impera d’ençà de l’1 d’octubre de 2017, la tenacitat del poble català és a prova de bomba. Sabem que som majoria -90,18% a 7,83% l’1-O, 47,5% a 43,47% el 21-D- i no defallirem fins a aplicar el mandat de les urnes. En aquest context de desorientació general val la pena identificar les oportunitats que tenim el 2019 i marcar-nos uns objectius als quals tothom pot contribuir.
Victòria independentista al maig. El 26 de maig tindran lloc les eleccions municipals i les europees. És incomprensible que pel Parlament Europeu Oriol Junqueras hagi preferit aliar-se amb partits bascos i gallecs a fer-ho amb el president Puigdemont. Tampoc no m’entra al cap que ERC hagi tancat la porta a fer coalició independentista a cap dels 947 municipis. En qualsevol cas, JxCAT, ERC i la CUP han de compartir un punt programàtic respecte la implementació del mandat de l’1-O. La rellevància del món municipal i la visibilitat dels comicis europeus són una oportunitat d’or. Cal obtenir el major nombre de regidories i alcaldies per la independència i guanyar clarament les europees.
Rebuig als judicis pel procés. L’ANC i Òmnium ja estan treballant en mobilitzacions ciutadanes massives que posin de manifest que es tracta de judicis polítics amb l’objectiu de neutralitzar els líders independentistes. Hem de denunciar a tots els nivells la invenció del relat dels fets que fan les acusacions, les irregularitats processals que s’han produït i la politització dels òrgans judicials que dictaran sentència. Com més forta sigui la mobilització més fruits donarà el sacrifici dels presos i els exiliats. La seva lluita tindrà sentit en la mesura que la sapiguem vehicular per avançar cap a l’Estat propi.
Internacionalització. La causa catalana és la causa de la democràcia i dels drets humans. Hem d’aprofundir en la defensa del dret a l’autodeterminació així com en la denúncia de la repressió de l’Estat espanyol. Sumant-nos al Consell per la República hi contribuirem.
Unitat. Sense unitat no aconseguirem res. Cal forçar una estratègia compartida entre els actors independentistes que recuperi l’esperit de l’1 d’octubre i ni més ni menys que els compromisos electorals del 21 de desembre: investir el president Puigdemont i formular un full de ruta clar per materialitzar la declaració d’independència.
Tot això pot semblar fàcil de dir i d’escriure i difícil de portar a la pràctica. Més encara quan la tardor de 2017 vam comprovar la manca d’escrúpols de l’Estat espanyol (des de l’agressió a votants pacífics fins a la suspensió il·legal de l’autonomia) i el silenci còmplice de la Unió Europea. Però sabem que la història es pot precipitar: el 1931 les eleccions municipals van deposar un rei. Conjurem-nos. No ens podem rendir ni podem permetre que els nostres representants ho facin.