Procés cartografiat

Amb la presentació de la Proposició de llei del referèndum d’autodeterminació es delimiten els passos finals del procés que ha de conduir a recuperar la independència de Catalunya. Es tracta, amb tota seguretat, de la llei més important que el Parlament restablert haurà aprovat mai, al nivell de les constitucions catalanes medievals. Es proclama la sobirania del poble de Catalunya i, sota l’empara del dret a l’autodeterminació internacionalment reconegut, es disposa el marc legal per a la celebració d’un referèndum vinculant el proper 1 d’octubre. Si guanya el sí es procedirà a proclamar la independència en quaranta-vuit hores i si guanya el no es convocaran immediatament eleccions autonòmiques.

Tant el cos electoral com les seccions i meses electorals són regulats de la manera més semblant possible a les eleccions a les quals estem habituats. És així per assolir el doble objectiu de la màxima participació i del reconeixement internacional dels resultats. Participació i resultats que, com apuntava el president Puigdemont, són els dos elements clau per a l’èxit del procés. I ambdós estan a les mans dels ciutadans. La novetat és la creació de la Sindicatura Electoral, l’ens independent que vetllarà pel correcte funcionament del procés, des del nomenament dels membres de les meses fins a la proclamació dels resultats. I, si se’m permet, la recuperació a la papereta del tractament de vós, el més genuí en català.

El mateix dia que els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP-CC presentaven aquesta Proposició de llei, Madrid lluïa de nou la seva demofòbia. Mentre la vicepresidenta Sáenz de Santamaría amenaçava amb la brigada Aranzadi, la ministra de Defensa recordava que la Guàrdia Civil i les forces armades tenen la missió de protegir la integritat de l’Estat “por tierra, mar y aire”. Per molt que hi estiguem acostumats no deixa de ser lamentable que davant del clam sostingut durant anys de milions de catalans la resposta d’Espanya sigui el menyspreu i l’amenaça.

El Govern català està determinat a arribar fins al final. A hores d’ara, només un impediment físic pot evitar les urnes l’1 d’octubre. La prova del cotó ha estat el cessament del conseller Baiget: un fet desagradable fruit d’unes declaracions maldestres que ha estat entomat pel president Puigdemont amb contundència. Tot projecte personal i polític s’ha de subjugar ara a l’objectiu més gran que pot plantejar-se una nació: guanyar la independència perduda.